Carta vintisetena

Extracte de la carta vintisetena de n'Agustí Baró, a Miquel López Crespí
(rebuda divendres, 11 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Ciutat Penitenciària de Palma de Mallorca, 2 de setembre (sic) de 2008

Apreciat i benvolgut Miquel,

Avui he rebut el teu quart paquet farcit d'experiència. Agraït pel teu suport, m'encoratjo a escriure't abans de començar la lectura de “Cultura i transició a Mallorca”, amb ànsia de poder-lo fruir millor que com penso que ho vaig fer, a trameses, seguint-lo a través de la publicació “L'Estel”.

Observo en el mata-segells que la teva darrera tramesa fou segellada el 16 de setembre; la qual cosa em fa pensar que el correu va com va. En ocasions es dóna pressa i en altres es torba una mica més del que seria desitjable.

Si segueixes el que vaig escrivint, i transcrivint en Cil, veuràs com m'esdevenen els dies en captiveri, així com els pormenors de la meva circumstància.

No m'imagín com degué ser el teu captiveri polític en temps de repressió. El que sí que visc és la misèria d'un sistema penitenciari que viu d'aquells dies i encara hi resta anclat (amarat).

Per tal de contemporaneitzar, vull recollir unes paraules teves amb les quals m'identifico, recollides en aquest volum que em tramets amb l'esperança que altres s'hi puguin sentir identificats i així empatitzar amb nosaltres “els bandejats”.

“...En el fons, ho vulguem o no, malgrat l'herència de la formació marxista que portam al damunt, la força de l'existencialisme francès, de l'estètica i la filosofia de l'absurd, dels submons creats per Dostoievski o Kafka, per dir solament uns noms, ens fa concebre la cultura, malgrat la desesperança, com una eina essencial en el camí de la transformació del món, de les persones i, de rebot, del mateix autor...”

Gràcies de bell nou, Miquel, pel teu suport. M'encoratja molt sentir-vos presents entorn meu.

En aquests darrers anys de rodolar pel món i haver-me condemnat, també gratuïtament, a l'ostracisme amb la intenció d'evitar mals majors essencialment als meus fills per no disposar de recursos, he pogut observar la indigència a la qual s'ha vist sotmesa la humanitat per damunt de fronteres i nacionalitats.

Tant de bo escoltassen, tots plegats, la intel·lectualitat fent anàlisi en el temps d'on es troba la societat i d'on ve.

Personalment penso que és la cultura, cada cop i sortosament mundialitzada, la que, a través del que ens ofereixen les noves tecnologies, ens permetrà aprendre a compartir l'experiència i de l'experiència.

Com m'ha mostrat a dir l'apreciat Tomeu Mestre.

Salut, coratge i resistència.

Fins prest s'acomiada aquest humil bandejat.

Agustí