Cata vintiquatrena

Extracte de la carta vintiquatrena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda divendres, 3 d'octubre de 2008, a les 11:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 1 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil:

Agrair-te el suport i la tasca que estàs oferint-me amb la teva constància. S'està convertint en quelcom que dia rere dia pesa sobre mi, i alhora m'encoratja a resistir. Tant de bo n'hi hagués més com tu, si bé amb tu ja em sento més que satisfet. Esper mai de mais defraudar-te. Gràcies.

En aquesta tramesa et faig a mans un document datat l'onze de setembre i que se m'ha entregat a la tarda del 30 de setembre, dos dies després de la notificació que en feu l'Educadora de la no classificació per part de la Junta Avaluadora del Centre Penitenciari de Palma, de la possibilitat de gaudir del 3r grau a causa que els treballs a l'exterior... no procedeixen, notificació que a hores d'ara sols ha estat oral.

T'agrairia la possibilitat de fer arribar a Francisco Carrión i a n'Antoni Arbona la dita notificació. Gràcies.

Com veus, fins i tot pagant, sembla ser que caldrà restar aquí tota l'estona. Ja es veurà. Rere la notificació, s'hi amagava la teva onzena tramesa. Si bé m'ha resultat molt gratificant, l'escrit de n'Olívia m'ha entristit una mica i caldrà adreçar-li unes paraules tranquil·litzadores.

De fet, diumenge passat quan vengué a visitar-me junt als meus pares, ja em volgué prevenir de la missiva angoixada que havia realitzat al blog. Emocionalment sé que ho està passant molt malament i tot plegat afegit a l'enfermetat, pàrkinson que pateix, provoca també aquest tipus d'impulsos emocionals que podem observar adesiara. La vida és bella i ella és de les que la fan encara més hermosa.

A Olívia

Tranquil·la, reina, emperadora, de tot se'n surt; quan no, tot plegat forma part de l'experiència en la vida.

He fet un kit kat i m'he menjat una pera d'aigua que havia reservat per a gaudir-ne al xabolo tranquil·lament. I oh! Sorpresa. No era verda. I m'he xopat tota la barba i el pit. Quin delit! Ummmmm! Què bona! Instants i sensacions que fan més emparadora l'estada.

Rere aquestes paraules que us escrit, recupero una identitat, la meva, que entre barrots s'afanyen a reprimir o així m'ho sento.

Olívia, coratge, paciència, temperància i resistència.

A l'Enric Duran

Curiosament des del captiveri alguns, entre ells jo mateix, s'han assabentat de la iniciativa que representa “Crisi”. Ho he trobat més que interessant i et convido a interessar-te pel que tangencialment plantejam des dels blogs que giren entorn de la mateixa òrbita com els d'en Cil, els meus o/i els d'en Miquel López Crespí plantejant-te la possibilitat de compartir experiències linkant-nos els uns als altres. T'adonaràs que la meva situació de penitent, pres en un centre penitenciari de l'estat espanyol, dificulta la meva participació a internet, per la qual cosa agrairia la possibilitat que ofereix el correu ordinari.

Endavant, coratge i resistència. Enhorabona! Per la iniciativa. Si així ho trobes interessant, agrairia amplificació del que anem fent i proposant també nosaltres. Gràcies.

A Projecte REMS

Apreciats companys, col·legues, assabentat del projecte i pensant participar-hi, agrairia comentàssiu els meus comentaris i disculpeu la impossibilitat d'assistir físicament, donades les circumstàncies. Excusau-me, emperò comptau amb mi si us ve de gust i la meva participació us sembla interessant. Fins prest, coratge, salut i resistència.

Ahir vespre, mentre feia bugada, res transcendent, m'encarregava de netejar calçotets i calcetins, em va venir un llampec del noticiari, de no sé quin canal televisiu, on parlaven de presons.

Sembla ser que la directora de Centres Penitenciaris de l'estat espanyol, de la qual afegiren el nom, emperò les meves tasques quotidianes impediren fixar-lo a la memòria, disculpes, si em donau una mà el fixaré per a mencions posteriors si esdevenen; bé, la notícia recollia el fet que les presons es troben saturades. De fet, aquí a Palma em consta de bon de veres, per la qual cosa a més d'anunciar la construcció d'onze centres penitenciaris, afortunadament, s'anunciaven mesures alternatives entre les quals se'n plantejaven d'informàtiques.

Sembla que efectivament a la funció pública se'n comencen a adonar que les noves tecnologies poden col·laborar a optimitzar el sistema per a bé.

Tant de bo aquest fet pugui possibilitar la reconsideració del treball de manteniment i la creació comunicacional a través de la xarxa es pot considerar un treball normalitzat.

També es mencionava la reprovació que feia Rajoy a Zapatero, pel que fa a les presons, acusant el Govern de mantenir els presos acaramullats.

Sincerament penso que és fer demagògia barata parlar en aquests termes, ja que probablement el Reglament que regeix la institució no deu ser exclusiu de la legislatura actual.

Es mencionaren entre les causes de l'augment en l'engarjolament les noves lleis que, corregiu-me o disculpau-me si la terminologia no és exacta, recomanen presó, han augmentat concretament en els casos d'alcoholisme i violència de gènere.

Per res vaig sentir parlar, en relació al cas, de la possibilitat que la “Crisi” econòmica accelerada pels mals hàbits d'una oligarquia instal·lada en el poder, tingués res a veure amb la malversació de les garanties socials.

Què en pensau, companys?
Paga la pena parlar-ne?
I comunicar-ho?
Projectar-ho a l'opinió pública?

En el document de notificació de responsabilitat civil que adjunto, veureu la quantitat que se'm reclama i per la qual em veig entre barrots. Sumen 17.800 euros, quantitat que desconec si és el total, ja que pensava que superava els 24.000 €.

De fet, quelcom he explicat de les quanties que any rere any m'han anat reclamant. No em consta si tots els escrits que he sol·licitat als amics que m'han escrit, encoratjant-me, i demanant-me explicacions, han arribat a publicar-se al blog; per la qual cosa, en tornaré a fer cinc cèntims per anar aclarint els fets. Tot per tal de refrescar la memòria, fer-ne recordança i que els advocats puguin fer seguiment de la causa i fer recerca de documentació escaient.

Amb sinceritat voldria estalviar-vos aquest culebrón que m'ha tocat viure i també estalviar l'angoixa que a hores d'ara sembla que em veig obligat a compartir, reservant-me si us pareix detalls que al meu entendre pertanyen a la intimitat.

Pas a oferir-vos un recorregut econòmic dels fets.

El primer procés judicial és el que té a veure amb la separació i on em defensa l'Armando, advocat i amic d'en Noel, de sargantana so i llum autèntics. En aquesta vista se'm condemna al pagament d'entorn dels 1.700 euros mensuals. La meva situació econòmica en aquells moments era més que penosa, ja que el viscut entorn a les meves suposades responsabilitats entorn al pacte de progrés i que més endavant explicaré si escau, afegit al retorn patètic a la meva feina a PIMECO que acaba en acomiadament i que anys després també em perjudica, ja que sembla ser que quan se'm va despedir jo m'hi hagués pogut negar, per la qual cosa en les sentències o sentència es va recollir com que jo me'n vaig voler anar i així hi resa.

El fet és que no me'n podia fer càrrec, d'aquella quantitat. Em consta que la sentència es va recórrer per n'Armando. Seguidament, sense saber-ne res de res, em trob amb l'atur retingut per aquest pagament la seva totalitat.

Pel camí d'aquest calvari us estalviaré comentaris sobre el meu ostracisme i el desgavell de l'angoixa front al fracàs de tots plegats, en un intent de no esquitxar en res els infants. Per la meva part i afortunadament allunyant-me perquè s'endevinava el que hagués hagut pogut empitjorar a hores d'ara la meva situació...

En un episodi de calma i bonança es produeix un acostament que malgrat la meva resistència, acaba per la venda de la meva part de l'habitatge, ara de la meva excompanya per un total de 24.000 €. Existeix documentació que en el darrer procés de separació, si bé s'hi veu recollit, no procedeix a causa que aquest s'entrega en el transcorregut de la vista

Potser Isabel Riera, advocada d'ofici de la defensa podrà narrar millor que jo el fet. No estaria de més parlar amb tots els advocats d'ofici que han anat passant per les causes que han acabat conduint-me a aquesta captiveri. Si bé s'hi afanyaren a defensar-me, segurament resten tan al·lucinats com jo mateix en aquest moment.

No ho sé si podré, aconseguiré, ordenar tot aquest assumpte. Penso que he de menester ajuda per esclarir tot aquest desgavell del qual segurament també en dec tenir qualque culpa.

Emperò com per a privar-me de refer la vida? Acaramullat i en captiveri privat de la llibertat.

Déu n'hi do. Per a llogar cadiretes.

El fet és que la notificació recomana un compromís d'efectuar el pagament i si bé les circumstàncies en els darrers mesos havien canviat i possibilitaven el pagament de la totalitat a través d'una rehipoteca de l'habitatge dels meus pares. Res em garanteix la llibertat tant si fos condicional.

Què he de fer? No ho sé.

I mentrestant tant els meus pares en el darrer episodi de la seva vida patint gratuïtament pel sofriment d'un fill que estimen i aprecien junt al qual han superat un capítol gens senzill, el deshauci del seu habitatge i que també han de menester suport.

Aprecia Cil, que em sap de greu fer-te patir tot això. Que me'n sap de greu fer-vos participar d'un mes dels casos que pel que veig es van precipitant entorn d'aquesta “crisi” que ens envolta per tos els costats. Ara bé, penso que s'ho paga fer-hi front amb coratge i valentia. Hi ha tantes coses per fer i penso que...

Què voleu que us digui en aquesta ocasió. En aquestes circumstàncies penso que ens hem de menester tots...

Me'n faig creus que no se m'hagi concedit el tercer grau, per tal de col·laborar a sortir no sols del meu pou, sinó del pou que ens està engolint a tots plegats.

Ara em torno a acomiada, ja que tinc l'esperança que la tramesa arribi abans del diumenge on tal volta els meus pares puguin dar-me noves respecte del que us envio dels advocats.

Fins prest. Salut, coratge i resistència.

Agustí

Penso que la carta haurà de romandre en el meu poder, per la qual cosa, quan l'hagis tramesa a en Carrion i n'Arbona, t'agrairé que me la tornis a remetre. Gràcies.