Carta catorzena


Extracte de la carta catorzena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda dijous, 25 de setembre de 2008, a les 13:10)

Diumenge, 21 de setembre

Un altre diumenge he pogut gaudir de veure-vos, malgrat a través del cristall. N'és un goig en aquestes no desitjades circumstàncies. Esper haver-vos causat bona impressió. Així ho desitjo. Vosaltres em féu tant de goig. Tu, Cil, amb el teu somriure ample, n'Olívia amb els seus ulls blaus que il·luminen tot plegat, i els meus pares tan resignats i tan dignes. Què en són d'esperades aquestes trobades on intercanviar noves i saber-nos en bon estat de salut.

Tant de bo més prest que tard pugui fer-vos costat en la llibertat que escaigui.

M'ha arribat el paquet, les motxilles per endreçar les pertinences que em faciliten l'estada, el llibre de poemes “D'estructura circular” que tantes ganes tenia de llegir i la teva vuitena tramesa, amic Cil. Què de bé! Un temps per deixar escórrer amb bones sensacions i alegria escassa entre aquestes quatre parets que em tenen empresonat.

El llibre de na Tonina me l'he empassat en un sospir que m'ha retrobat amb la seva imatge obrint-me la porta de casa seva porta per porta amb la casa dels Magrinyàs quan hi anava per assajar el cant de la Sibil·la seguint instruccions de Bartomeu Suau. Com si la vés “D'estructura circular” dedicat a l'apreciada Antònia Vicens, qui sap si se'n recorda de mi quan en el passat primer govern de pacte de progrés sospiràvem plegats per fer realitat el somni d'una altra manera d'impulsar la cultura possible.

Apagau tots els llums
que els somnis també necessiten dormir!”

Apreciada Tonina, enhorabona per les paraules que regales i recullen l'essència de qui ets. Jo també sento la mar i els crits dels nàufrags. I més mar i més nàufrags. Jo en som un que recull l'experiència dels naufragis. Tant de bo pugui tornar a fer sentir el cant d'una veu que esclata de coratge i alegria per compartir. Gràcies per no ser un miratge i retratar la subtil quotidianitat amorosa i tendra.

A l'Eduard, salutacions, coratge i endavant, agraït pel teu suport t'he de dir que això marxa, el món pot canviar a millor...

Per cert, en sortir us convido, convido a tot qui ho vulga així a reciclar-vos plegats amb el que escau en aquestes noves tecnologies que ens conviden a compartir i a créixer plegats...

Per cert, a tots plegats, us vull fer un prec. Es tracta que qui ho vulga, en sortir, s'afegeixi a la celebració on especialment n'Esperança Mestre m'agradaria veure-la destapar l'ampolla de cava i fer volar al cel el tap de suro que en surti. En aquesta ocasió també jo el retrataré!

Entre altres coses, les noves tecnologies permeten això. Fer que el temps desaparegui i per sobre de les circumstàncies i els quefers que ens han mantingut allunyats puguem retrobar en el dia a dia tots aquells que en el record són i han estat importants en el devenir individual que es torna col·lectiu transformant-se en poble, en experiència de vida.

Moltes són les anècdotes i pensament que resten en el tinter. Ja aniran sortint així que s'atreveixin i el temps i les circumstàncies ho permetin.

Ara m'acomiado fins a la pròxima. Rebeu una forta abraçada d'aquest humil bandejat i el seu agraïment.

Salut, coratge i resistència!

Fins prest.

Agustí

1 comentari:

Olivia ha dit...

Agus !q alegria..carta tuya.¡.¡.!.me relaja el espiritu.¡..pero ahora te escribo desde el dolor..1ºdesde el dolor del corazon ...ya lo sabes...pero el 2º es el fisico..el q me pesa cada dia...el q me da esas noches interminables no precisamente de placer..el de los dias grises..y tremendamente feos en los q la movilidad me abandona y me siento casi tan presa como tu....entonces es cuando me echo a llorar..y me revelo ante nuestra terrible e injusta situacion...esas carceles de amor q nos ha tocado vivir.oli