(rebuda dilluns, 29 de setembre de 2008, a les 13:10)
Centre Penitenciari de Palma 28-09-08
Apreciats amics i ben present Cil:
Menys mal que aquest matí he preferit enviar la tramesa a la tarda, ja que el correu no es recull fins a darrera hora de l'horabaixa.
A mig matí han penjat als cristalls de la garita dels funcionaris la desena missiva d'en Cil i l'he recollida. Se m'eixampla el cor i la respiració se m'oxigena en saber noves vostres.
45 anys d'existència i vida d'una entitat ben estimada, a “joanotcolom.blogspot.com” poden trobar part d'aquesta història que, si més no, m'ha tingut a mi com a soci, com altres institucions per diferències de criteri els quals per la meva banda apostaven per la gratuïtat i per altra pel clientelisme, com en altres ocasions (Músics per la Llengua, PIMEM, Organitzacions d'Esquerres... PCE, PSUC, PSM, Escoltes de Mallorca)
Què voleu que us digui? Un és com és i, malgrat tenir-me sempre al costat, he defensat de totes totes la gratuïtat dels serveis i dels avenços socials, tot per la dèria d'estar-ne convençut dels avantatges de comptar amb tothom que ho vulgui i no sols que pugui.
Així m'ha anat, quan a hores d'ara mai de mai se m'ha contractat per a treballar-hi de forma remunerada, si bé m'hi he oferit voluntàriament en el passar dels anys.
Ja veis que en sé del ninguneix de les oligarquies instal·lades al poder.
T'entenc, amic Cil, en el teu defalliment veient les activitats d'una institució tan nostrada, i em consten els comentaris que em fas, perquè també jo els he viscut. Ves a saber! Ignorant-ho!?
A l'amic Miquel Adrover.
Miquel, mentre anava llegint “La marrada”, em venien a la ment imatges d'un film francès interpretat per Gérard Depardieu que ara no record qui n'era el director, i que es traduí com “Els Tenenpilotes”. La vaig veure per primera vegada a l'estrena dels Cinemes Chaplin junt a “La Denteliere”. Em parles de si toco de peus a terra. Mai m'havia sentit més de peus a terra com ara. Posem-nos-hi i ja veuràs com no es tracta de cap somni.
Al company Manel Martorell
Si he pecat en els darrers anys de qualque cosa, ha estat del silenci. Ho he intentat explicar en altres trameses. Penso també que en manquen que ja les aniran penjant altres companys. Just abans d'entrar a la presó em trobava reorganitzant la banda, no de bandoler ni bandejat, de músics i el que calgui. Trets en trobareu a http://agustibaro.blogspot.com. Tenc una cantera que no m'aguant més. Efectivament, com comenta l'amic Cil, en altres trameses recordava l'amic Toni Roig d'Al Mayurqa i l'estimat Rafel Estaràs, dels quals agrairia homenatges cantant-ne algunes en la seva memòria. Com vaig fer en el “Son Coletes” de l'apreciat amic Guillem d'Efak. Salutacions, companys. Salut, coratge i resistència.
A Joan Mayol
Benvolgut Joan, tant de bo hageu pogut entrar tu i na Dora en aquest blog ja a hores d'ara, i voldria fer extensibles les disculpes que vaig demanar a l'amic Antoni Ignasi. Tal volta n'Antoni et podria fer a mans i/o publicar la tramesa que li vaig fer, i així li vaig demanar, per assabentar tots els companys del SUS! Balears. Una aferrada ben forta i un prec. En el possible, dau-me una mà. Ara sí m'atreveixo a demanar-la, ja que penso que el camí que havia recuperat em conduïa on anys enrere no poguérem arribar plegats. Penso que és ara, amics, és ara. No sols perquè així jo ho hagi de menester.
A Pere Sampol
Consentiment? Company! Si et plau. És ara que ho he de menester més que mai. Gràcies per endavant. Si pots fer res per accelerar els tràmits que em puguin fer arribar des de Madrid el 3r grau o la llibertat condicional, fes-me el possible; ja que aquí dintre no faig res de profit, malgrat voldria.
A la tramesa ja t'ho vaig indicar. Sense saber-ho del cert, pens que ha viatjat a Madrid la sol·licitud per a mi i és allí on es pren la decisió. Així com ho explico en altres paràgrafs aquí al blog recollits.
També considero interessant interessar-se pels temes que revolten la meva situació i que avui més que mai enrareixen les relacions humanes a dimensions internacionals. Gràcies per fer-me costat. Memòries a na Joana. Salut, coratge i resistència!
Amb més tranquil·litat, seguiré narrant en altra ocasió. Ara vull que aquesta tramesa us arribi el més prest millor. Parlar, parlar-vos de la festivitat de la Mercè, ja ho faré, i de moltes més coses que espero qu us siguin d'interès.
Gràcies i fins prest.
Agustí
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada