Aquest diumenge, 21 de setembre de 2008, entre les 10 i les 11 hores del matí, hem mantengut conversa amb n'Agustí Baró, al mòdul de "Comunicaciones" de la presó de Palma, des de darrere d'un vidre enorme, en un compartiment d'uns 4 metres quadrats, quatre persones amigues seves: sa mare, na Montserrat; son pare, n'Agustí; la seva amig,a, n'Oli; i jo mateix, aquest company seu, en Cil.
L'he vist bé, físicament bé.
L'he trobat, emperò, una mica més marcat per l'ambient que l'envolta les vint-i-quatre hores del dia i la nit que té una jornada... "És dur això, és molt dur..." ens ho ha repetit unes quantes vegades!
Allò que més l'alegra, es veu, són les cartes que rep i els retalls de diaris que li puguem fer arribar per correu convencional, tradicional...
Em diu, i vos dic des d'aquest blog, que MILLOR SI NO LI ENVIAM SEGELLS DE CORREUS, com alguns havíem mirat de fer, si més no per abaratir-li'n el cost...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada