(rebuda dijous, 25 de setembre de 2008, a les 13:10)
Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 20-09-08
Apreciat i benvolgut Cil, apreciats amics:
Per casualitat, com ocorren les coses per aquestes contrades, m'ha arribat a les mans un exemplar del Diari de Mallorca del passat 18 de setembre d'enguany; preciso 'd'enguany', ja que per aquí pots trobar qualsevol cosa entre els adesiara munts de publicacions resguardades sota les taules per a fer servir de mantells o embolics; curiosament a la contraportada, en lloc de les habituals narracions de Biel Mesquida, en aquesta ocasió a l'interior de la publicació, m'he afanyat a llegir una notícia que m'ha encuriosit, sorprès i satisfet -el món es belluga-. No té desperdici.
Tal volta paga la pena de penjar-la al nostre blog, aquest blog que, com els altres engegats, m'afanyo, ens afanyem a compartir.
La notícia en qüestió parla dels “doblers”, dels bancs i narra la peripècia d'un activista que ha creat, engegat una publicació anomenada “Crisi” per tal de fer coneixedores les perversions del capital en promoure el deute familiar per sobre de qualsevol control i mesura de prevenció de risc.
Potser estaria bé posar-hi esment al que es diu i cercar la publicació a la UEP! Per tal de lincar-nos-hi. Què us sembla? Què et sembla?
Ja veus. M'hi pos quan puc a llegir i a escriure. Són les 7 del matí. Bona estona de tranquil·litat. Després d'escriure una estoneta, per no avorrir el personal, seure una mica a la tassa de l'excusat per veure d'evacuar, en ocasions ho aconsegueixo amb més solvència o contundència que altres. Una bona dutxa als matins s'agraeix més quan és l'única en què, després d'un parell de baixades d'aigua freda, en ve de calenta. Ja fa un parell de setmanes que se m'acaba el gel d'àloe que la metgessa em va consentir entrar a l'ingrés a presó.
Ja us n'aniré explicant, d'anècdotes curioses, ara n'empro no el més car emperò amb el compxabolo, company de cel·la, en compràrem un de la marca Sanex que sembla que es porta bé amb la meva pell, que si bé dura i resistent, sensible als canvis de sabó.
Ja ha passat el migdia d'aquest dissabte de setembre en què anunciat el fred s'ha presentat de bell nou la xafogor.
Recordo la imatge d'una tarrina de melmelada regalimant substància sobre un panet obert mentre els ulls d'algú em fitoren semblant que diuen quelcom així com “Voy a partirte el culo!”. El famagat company de penitència, assegut una taula més enllà de la meva, segueix escampant la confitura sobre el panet amb delit. Mentre les 144 ànimes segueixen esmorzant o caminant en el recinte d'esbarjo a cobert del pavelló o com diuen aquí Mòdul Cinquè, jo segueixo mullant galetes maries en el cafè amb llet.
Una més de les imatges quotidianes del dia a dia a la presó, les quals en ocasions transcorren amb tranquil·litat i altres amb una angoixa difícil de descriure.
A la fi, m'ha vingut a visitar l'amic i advocat Francisco Carrión. Agraït per la seva visita, m'ha alleugerit el dia. Gràcies.
Fets cinc cèntims de la situació a l'interior i a l'exterior, respecte del meu cas, d'aquest recinte penitenciari, resto a l'espera d'esdeveniments.
Hores d'ara, penso que l'amic Joan Mayol ja deu estar assabentat, per l'encontre amb la seva esposa Dora que tingué lloc dies passats. Salutacions, Joan. Qui m'ho havia de dir, anys enrere, com aquella notícia apareguda als diaris amb fotografia inclosa anunciant la teva, nostra, defenestració, m'havia de portar, entre altres misèries humanes, a aquest zulo legal, com diu l'apreciat “Balutxo”!
La història, l'escriuen els altres. Emperò sorprenentment i amb l'ajut de les noves tecnologies i la seva qualitat, una altra història també és possible.
Adesiara sento parlar de la necessitat d'avaluar i conèixer l'estat de comptes dels alts càrrecs a les institucions que ens governen, per tal de netejar i retornar la confiança en els polítics. Emperò no sento parlar de les prevaricacions dels busquerets que, amb les seves mesquineses, embruten la veritable vocació pública necessària per a retrobar la confiança i la corresponabilitat d'uns amb altres.
Disculpa. Disculpau l'envestida. En ocasions la ment em traïciona, afanyant-se a malbaratar el respecte necessari per a garantir la supervivència.
També la tarda s'ha esvaït, llançant un dau sobre la taula de parells jugant a parelles amb altres tres penitents. Torno a ser al “xabolo” amb en Silvio, entristit per no haver pogut comunicar amb un amic de l'exterior a qui ni tan sols li han deixat deixar el paquet de roba d'hivern que portava per a ell.
A Silvio, l'empresonaren per una baralla, dies després que a mi. I sembla ser que, pagant la multa, podria sortir de forma immediata. Adjunto una nota d'ell per a Francisco Carrión, per tal que aquest, si té a bé, es posi en contacte amb la seva esposa i/o amb ell mateix, aquí al centre penitenciari.
En són moltes, les històries de vida que vaig recollint en aquest indret de misèries en majúscules, viscudes per bandejats de diversa índole i que cada cop em sorprenen més i més per l'atzarositat dels fets que les envolten.
Afortunadament, entre tanta angoixa i impotència, trob amb les lletres i imatges que em feis arribar l'estímul per viatjar a paratges més afalagadors com el de la posta de sol que adjunta l'amic Cil a la seva darrera tramesa per a il·lustrar l'acte nacionalista que em narres al peu de la Creu del Desembarcament del rei en Jaume a Santa Ponça. Una esplèndida posta de sol que em porta a tantes i tantes altres postes de sol viscudes en el mateix lloc.
Ja s'ha post el sol i ara toca “recuento”. Ja he explicat de què es tracta en el dia a dia que vaig començar a narrar ençà del meu empresonament. Caldrà deixar l'escriptura, preparar el cubell, l'ariel i fer bugada. N'és poca la roba que tinc, no n'he de menester més, on la posaria? Però escau netejar-la, per tal de garantir la meva pròpia higiene, després dutxa i a jaure. Demà serà diumenge i, si no hi ha res de nou que ho privi, hi haurà comunicació. Vindran els meus estimats pares i pot ser la grata sorpresa de veure bons amics. Ja fris de veure-vos i tenir noves. Gràcies per fer-me sentir viu. Gràcies per fer-me sentir apreciat i estimat i valorat.
Fins prest,
Agustí
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada