Salut, coratge i resistència!

Benvolgut Agustí,

Feia temps que no sabia noves teves i, mira per on!, gràcies a l'abnegat Cil m'he posat al dia aviat. He pogut llegir les teves cartes i les que t'han fet arribar de suport i coratge altres persones que em mereixen el meu respecte i reconeixement ja que són gent de combat.

Veig també que tens dues amigues lleials, la música i la lectura, que t'acompanyen el captiveri.

El motiu de la privació de llibertat és el més miserable de tots: els putes doblers! Estic d'acord amb els comentaris d'en Llorenç Buades referits al tema de la custòdia compartida i, sobretot, que el divorci és cosa de rics.

Que les conseqüències d'haver-te enamorat, casat, tengut fills i, després que la cosa no hagi anat bé (un fet que ningú no desitja), et condemni a mantenir la presó del MARTIRIMONI (no m'he equivocat) o, si no, haver de pagar un impost "de l'error" (horror!) per no mantenir la situació o, com a alternativa, la privació de llibertat, és per llogar cadiretes.

De presó a presó, entre un matrimoni que sotmet a esclavatge o la d'anar a parar a un zulo legal,
no es pot esperar cosa bona!

En tot cas, veig que hi ha esperances vives del tercer grau i això és una finestra i una portunitat.

Estic segur que aquesta peripècia ha de passar aviat. Des de fa anys, faig ús d'una fórmula d'acomiadament en tots els meus escrits (en Cil n'és testimoni) que, en el teu cas, agafa
una triple i especial significació:

SALUT, CORATGE I RESISTÈNCIA!

Bartomeu Mestre