Carta onzena

Extracte de la carta onzena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda divendres, 19 de setembre de 2008, a les 11:30)

Centre Penitenciari de Palma, 16 de setembre de 2008

Benvolgut Cil,

Diumenge passat acompanyà els meus pares n'Oli, alegrant-me molt l'estada.

Els pares, que vaig veure millor que en altres ocasions, s'estranyaren de no haver rebut carta durant la setmana. El cert és que respondre a les trameses que em remeten els amics m'ocupa i m'alegra. Ja he remeiat la fallida i els he tramès missiva per assabentar-los d'aquesta eixida particular que em té empresonat.

Resto a l'espera dels esdeveniments, i poca cosa puc fer. Penso que la possibilitat de canviar de Mòdul deu anar associada a les possibilitats d'eixir de 3r grau. Per la qual cosa, a esperar s'ha dit, sense més què fer que esquivar el cretinisme d'aquest experiment social on un grapat de bandejats triats pel destí deambulen entre bonhomies, hipocresies, mesquineses i el quotidià esdevenir.

Els dies se succeeixen i, si bé provo d'optimitzar constantment la meva aptitud enfront dels esdeveniments, no deixo de pensar en la futilesa del meu estat. No puc entendre per res aquesta sentència, que em cal acceptar i accepto. Emperò que no solventa res de res, innòcua, gratuïta i que en comptes de remeiar el fet que prova de castigar el perjudica cada cop que el temps li passa per sobre encara més.

Coses del temps que ens ha tocat viure.

Pel poc que m'arriba de l'exterior, per les estones que hi guaito a través de les estones davant del televisor i me'n puc assabentar, la cosa sembla que a grans trets va empitjorant: fallides a la banca internacional, inclemències del temps, i la crisi econòmica que com ja era anunciat s'agreuja cada dia que passa i ben bé no encerto d'esbrinar quines són les solucions que apunten els estats ni ningú dels instal·lats a l'oligarquia del poder.

A més, per acabar-ho d'aclarir, l'oposició, també ben instal·lada, en lloc de fer costat enfront de la crisi, s'afanya a encrispar l'ambient per tal de veure si rapinya qualque vot.

Patètic!

Què en diuen les Nacions Unides? I els idealistes?

Sols sento parlar de més endeutament, de minicrèdits que sols faran endeutar més els més pobres, mentre els que els donen seguiran calculant els beneficis dels interessos.

Què se n'ha fet de l'impuls a les societats laborals participades per les institucions?
Què se n'ha fet dels minicontractes? De les contractacions parcials?
Què en diuen els idealistes?!
Què se n'ha fet del compromís social?
Què se n'ha fet de repensar les institucions? I el món?

Pot ser massa pensaments per a un bandejar empresonat i privat de la capacitat de ser qui és.

Aprofito aquesta estona del migdia, reclòs a la cel·la, d'escriure aquests pensaments per provar de compartir-los i projectar-los amb la intenció d'alliberar-los de la meva ment encoratjant-vos a reflexionar i intentar esclatar un corrent d'opinió positiva i engrescadora.

A l'espera del correu, resto capficat en aquests pensament i la impotència de sentir-me inútilment empresonat, quan més calen les iniciatives creatives i les actituds positives.

Com podem fer per enlairar la veu i cridar als vuit vents del món la joia de compartir en el respecte per les identitats individuals i col·lectives, de grups i famílies, de països, estat, nacions, religions, ètnies i clans...

Personalment segueixo pensant que avui les noves tecnologies en permeten com a poc comunicar entre aquells que així ho vulguin per sobre dels interessos de l'oligarquia regnant parca reaccionar enfront de la possible pèrdua de privilegis.

Adesiara reflexiono sobre la iniciativa REMS engegada a les Illes per germans Adrover i que porta dues trobades força interessants arreplegant un bon grapat d'activistes per la igualtat social i el progrés humà.

A tot l'ideari que poc a poc es va arreplegant entorn de la recuperació a Mallorca, les Illes i el món, dels moviments socials, penso que li cal un component de responsabilitat laboral, el qual després de dar-li moltes voltes passo per desenvolupar el concepte de societats laborals, les quals possibiliten la tutela institucional en el desenvolupament laboral i empresarial.

A més, cal afegir la minva de risc que poden suposar les contractacions parcials, que anomeno mini contractes, als quals enfront de l'assumpció de responsabilitats se'ls pot assignar un temps aleatori que permet cotitzar a la Seguretat Social amb un cost assumible amb escreix per l'empresa o estructura societària.

M'agradaria contrastar aquest tipus d'iniciativa amb encuriosits, economistes, laboralistes... I fins i tot amb taxistes si escau i a mode d'exemple per a incloure la societat en general, un cop acceptat com a bo un sistema social que ha portat on som ara com ara a manca d'alguna solució màgica de darrera instància enfront d'aquest caos que ens envolta en tants i tants de front per mor de la inoperància de fins i tot la funció pública avui a debat.

A mode d'introducció i inici, vagin aquestes paraules i pensaments.

Què en enseu? Digueu la vostra. Opineu aquí, en aquest blog que en un principi parla de la captivitat que pateix aquest humil bandejat que us escriu i parla.

Agustí Baró