Carta setena

Extracte de la carta setena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda dilluns, 8 de setembre de 2008, a les 13:38)

Apreciat Cil,

No sé com et podré agrair mai de mais el teu suport i el de na Ble. Esper poder fer-ho amb la meva incondicional amistat.

Aquests darrers dies no han estat dels més agraïts del meu captiveri. Però passen. Pel que fa a la grip, encara la passejo.

Han passat moltes coses i m'ha estat impossible concentrar-me en escriure. Ja aniré fent.

Com sempre les vostres trameses, les teves i les de tots plegats, resulte vitamina per a l'optimisme que em cal en aquesta experiència alliçonadora que m'ha tocat, amb sort, viure.

De tot plegat, gràcies, gràcies, m'encoratja molt saber de fora.

M'ha alegrat molt saber de na Joana Maria, de n'Eduard Torres. Dels quals esper tenir notícies ben prest. També veig que alguns alumnes es van interessant. Memòries, Shariff...

Hi ha tantes coses a comentar, tants d'esdeveniments, tantes curiositats, tantes d'experiències.

A més de la grip, m'he tornat a mudar del que aquí anomenen “xabolo”. Tinc nou company, en Raül. Ja us en parlaré en retrobar la tranquil·litat que m'ho permeti fer ordenadament.

Ara com ara, el que em té més capficat és la possibilitat d'aconseguir el 3r grau, el qual em permetria sortir a treballar al carrer i poder tornar-vos a abraçar. El cas és que el passat dimarts vaig rebre la visita de l'educadora, la qual m'informà de la possibilitat d'aconseguir el 3r grau el proper mes. Sembla ser que la meva avaluació de grau tindrà lloc dia 13 d'aquest mes de setembre; per la qual cosa em fan falta moltes coses i ajuda a l'exterior. N'he informat els meus pares. Em calen moltes coses per aconseguir-ho. Des d'un informe dels funcionaris de presó a contractes laborals de l'exterior.

Voldria trametre la meva enhorabona a na Magdalena González pel que ha aconseguit després de les vicissituds de l'escomesa. T'he de comentar que vaig poder llegir i veure una ressenya al Diario de Mallorca, on hi sortia una fotografia seva i al seu costat hi vaig poder veure una bona companya, na Joana Maria, “Perla” pels amics. Memòries també a ella.

Els comentaris de n'Olívia, malgrat en castellà, sempre són una bona dosi de coratge i alegria.

A Bernat Vicens, gràcies pel seu interès, i memòries al seu fill, penso, n'Andreu, amb qui vaig compartir molt en temps de joventut i escoltes, així com al seu nebot penso, Gabriel, aparellador, una forta abraçada.

A Francesc Riera: escriu-me, ja fris de veure imatges de muntanya i platja!

Tant de bo pugui gaudir del 2r grau el més prest possible. Aquí dintre tot plegat es fa molt feixuc i decebedor. Així i tot, ho visc amb el màxim d'optimisme.

A Francesc Pérez i a la seva esposa m'agradaria que els enviassis un missatge de gratitud pel seu suport i contactes amb els meus pares, així com que els agrairia que tranquil·litzassin els meus fills, Neus, Laura i Pau, trametent-los tranquil·litat. El seu pare els estima i sempre els ha estimat!

De tot se'n surt i tot són experiències enriquidores a la vida. Hi ha moments en què per a seguir la travessia hom s'ha de fermar a la major per tal de parar la tempesta!

Jo he estat un home valent
i no he girat mai la cara
quan he sentit a la pell
l'urpa de la turbunada.
Bufa, ventet, bufa ben fort,
hisseu la vela que anem a port.

Amics, fins prest. Ara us he de deixar d'escriure per avui, que sinó no hi haurà tramesa aquesta setmana.

Agustí