Carta desena

Extracte de la carta desena de n'Agustí Baró, a Miquel López Crespí
(Rebuda el 14 de setembre de 2008)

Palma, 4 de setembre de 2008

Benvolgut Miquel,

T'agraesc ben molt els teus llibres, els quals m'apropen no sols a tu, també a sentiments i experiències que em resulten molt properes, que a més de fer-me companyia m'il·lustren per afrontar el desencís.

“Je suis en train”, penso que s'escriu així en francès, de convertir el teu llibre de pregàries en llibre de capçalera. Ja el comentaré.

Quan reflexiono en tot plegat, m'omple de coratge el suport que vaig rebent de tots vosaltres i l'allau de tots aquells que amb les seves cartes s'interessen per mi, em feu costat. Gràcies.

En els darrers anys us he de confessar que he fet d'aquestes experiències de la vida senyera de compromís personal per la supervivència assenyada. En aquests anys d'indigència il·lustrada, entre altres coses, com valorar la soledat, he après a fer estalvi dels recursos propis i aliens. No és que mai hagués estat propens a excessos, més bé al contrari; és que com els diners han estat minvadament escassos n'he après, de viure de les poques coses que m'oferia i m'ha ofert l'existència.

Amb aquestes lletres et voldria encoratjar i pregar a donar una mà a anar transferint tot plegat, aquesta tramesa inclosa, al blog que tant he de menester per donar ordre al que anem construint i que no és altra cosa que una aventura més en favor de la igualtat de gènere, una lluita més en favor dels drets de les persones, en la qual a mi m'ha tocat en sort patir les entremeliadures gratuïtes, fortuïtes i atzaroses d'una oligarquia instal·lada en el poder que “inconscientment” fa estelles sobre la pobresa.

Abans d'escriure't aquestes lletres, t'he de dir que he escrit unes paraules a l'un temps col·lega i avui senador, el molt il·lustríssims Sr. D. Pere Sampol i Mas, pregant-li el seu interès pel meu cas i per la possibilitat de documentar-se, amb la intenció de fer qualque cosa per conceptes com “custòdia compartida”, “alienació parental” i aquells temes que puguin anar sortint entorn d'aquesta singladura forçada per l'atzar dels temps que ens ha tocat en sort viure i protagonitzar.

Ja veurem què en surt, de tot plegat.

Tornant a l'estalvi, voldria proposar-vos la coordinació de les trameses. Tot amb la intenció que el cost dels segells fos, resultàs, més assumible per a tothom i alhora facilitàs la comunicació en ambdós costats.

Plantejo la possibilitat d'anar fent estalvi i ajudar-vos entre vosaltres a fer front a les despeses de les trameses. A mi em toca respondre a tots plegats, en gratitud al suport que em va mostrant un bon grapat de valents i valentes.

Parlau-ne entre vosaltres... Emperò per favor us prec que si vos ve de gust no deixeu d'escriure'm i d'enviar-me el vostre suport amb el molt que estau fent. Gràcies.

A la carta a Pere Sampol també li mostrava el meu interès a contactar amb un altre company i col·lega de joventut, avui il·lustríssim, que pot ser donaria suport a aquesta causa que ens ocupa. Parlo d'en Toni Garcies (Salutacions!). Tal volta també em podríeu fer arribar la seva adreça i la de la seva esposa na Margalida (també salutacions!).

Molts us demanareu, es demanaran, per què ara? Simplement perquè és ara amics, és ara.
Ara el cost de compartir és assumible per les nostres butxaques minvades, ara l'accés a les eines, instruments, que ens ofereix la xarxa ens ho permeten fer, amb més o menys cura i elegància, però Déu n'hi do!

Des d'enrere vaig poder afinar un article publicar a “Diario de Mallorca”. Penso que podria ser de dia 2 de setembre. Em va resultar força interessant i es podria reproduir al blog. Tot amb la intenció de fer arribar aquesta altra experiència a fòrums de debat. La notícia tractava, tracta, sobre un encontre d'experts legals en matèria d'igualtat que tindrà lloc a Beijing el proper dia 23 de setembre d'enguany, és a dir, d'aquí a un parell de dies, organitzat pels ministeris d'Igualtat i Assumptes Socials i Cooperació, junt amb la Federació de Dones de la Xina, on la col·lega i Directora General de Responsabilitat Social Corporativa de la Conselleria de Treball de la nostra comunitat autònoma, Sra. Maria Duran, assistirà.

Què et sembla? Que en són de curioses les casualitats! Què n'opines? T'hi apuntes, a dir la teva? Amb optimisme cap a la igualtat! Què n'és de curiosa la vida, com n'és de bell sentir el vent bufar, sigui de Llebeig, de Migjorn o d'onsevulla, que quan bufa et permet navegar en aquest mar de llàgrimes i sofriments i patiments gratuïts. “Estereocopi meravellós” d'una litúrgia mig oblidada.

Gràcies, Miquel, per fer-me costat.
Rep una forta abraçada d'aquest humil bandejat. Fins prest.

Agustí.

NOTA:
L'escrit al qual fa referència aquesta carta es pot llegir íntegrament a María Durán participará como ponente en Beijing en el Encuentro de Expertos legales en igualdad