Carta novena

Extracte de la carta novena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda divendres, 12 de setembre de 2008, a les 19:58)

Centre Penitenciari de Palma, 10 de setembre de 2008

Apreciat Cil, amic,

De matinada t'escric aquestes lletres, mentre la rosada penetra a la cel·la per la finestra enreixada.

Acab de rebre, ahir horabaixa, la teva setena tramesa i la de n'Eduard Torres. M'afalaga tant, que he considerat fer-te-la arribar perquè per correu electrònic li comentis la possibilitat de publicar-la al blog i així ell poder afegir la meva resposta, en la qual afegeixo comentaris que junt a les altres us ajudaran, ajudaran, a il·lustrar, narrar, més encara les sensacions i peripècies d'aquesta, ja de tots, aventura.

Em dol, com em dol el silenci d'aquests anys passats, la tristor que vaig poder trametre als pares del que fou la primera visita d'atenció duta a terme per la psicòloga del meu mòdul, hi ha que contextualitzar-la.

Al cap i a la fi soc jo el bandejat, el penitent, i a més travessava un episodi gripal que desfeia molèsties en tota la meva massa corpòria que no és poca cosa, els ossos, la gola, el cap, els ulls i tancat empresonat, privat de llibertat per a gaudir del temps, de la natura, de la vida al costat dels qui estimo i m'estimen.

Passat el mes d'agost, aquí al centre penitenciari de Palma sembla que tot ha pres un ritme d'atenció força gratificador. A dia d'avui ja he rebut, ja m'han atès en dues ocasions la psicòloga, en altres dues l'educadora i en una ocasió l'assistent social. Ho comento, també en parlo a la carta de n'Eduard Torres.

Sembla ser que demà dijous (11-09) tendrà lloc a la Junta Avaluadora la meva, entre altres, avaluació de grau, i si la situació no pren a mal crec que hi ha possibilitats que se'm pugui atorgar el tercer grau, el qual em permetria tornar a les meves responsabilitats laborals en el temps establert per l'Administració penitenciària.

Com et vaig comentar a través del cristall en la teva darrera visita a la presó, junt als meus pares, la meva esperança en aquest captiveri i en la situació actual és, era, la possibilitat de mudar de mòdul, al 14, i així aconseguir una feina, un destí, mínimament remunerat que em permetés una mica de dignitat i alhora no exprèmer més uns pares, els meus, n'Agustí i na Montse, que massa fan i just amb estretor deuen poder sobreviure i fer front a les despeses de la hipoteca a la qual fèiem front plegats.

Tant de bo el més aviat possible pogués gaudir d'un 3r grau i recuperar el temps perdut, no ja aquí, també els sis anys d'indigència il·lustrada que m'ha tocat en sort viure. Em sento capaç de cantar si un altre canta i ja fa estona que no tinc 20 anys.

Llegeixo l'escrit de n'Oli i em poso al seu lloc... Tranquil·la Olívia, estic força bé, donades les circumstàncies. Feu-me arribar l'adreça d'ella, així podré intentar d'alleugerir la impotència que ens atrapa a tots plegats.

Adesiara m'arriben notícies de l'exterior que em conviden a fer qualcom, a cridar, a cantar als vuit vents del món.

Entre altres angoixes com la de no poder sentit a prop meu o dels meus pares els meus fills; sento la impotència de no haver pogut fer avançar una mica més els blogs...

La fallida ja anunciada en el primer Govern del Pacte de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa d'aquesta nostrada i estimada comunitat, crida al cel... (Potser el company Jaume pugui fer-nos cinc cèntims de la situació).

Si em feis arribar retalls de diaris i notícies, a més de gaudir-les les comentaré.

A Margarita Nájera voldria desitjar-li coratge en la seva nova escomesa, així com solucions i la meva més sincera gratitud pel seu suport.

A Maria Duran, seny i valentia a Beiginj.

Gràcies, Cil. Gràcies a tots per fer-me costat. Tant de bo la singladura pugui servir per qualcom de profit.

Fins prest. S'acomiada aquest vostre humil bandejat,

l'Agustí.